Thursday, November 22, 2007

Thanksgiving

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui LLARG,

ple d’AVENTURES, ple de CONEIXENCES.

Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les MATINADES
que entraràs en un port que els teus ulls IGNORAVEN,

i vagis a ciutats per APRENDRE dels que saben.


Aquell dia era Thanksgiving per a K., una mena de Nadal però a més es donava les gràcies. Donar les gràcies li feia pensar en la paraula total, la versió geogràfica d'aleph...Ítaca. Què era Ítaca ? Inevitablement ho portava a la sang com tots els descendents del mediterrani. Sense Ítaca no hi havia res. Ítaca no tenia perquè ser un gran ideal, provablement estava disfressada d'una emoció superficial, quotidiana, Ítaca l'empenyia, aquí li deien somni americà,

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi, com bé t’has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

Però Ítaca també tenia un preu, no era trobar-la pobra, no. Podia ser que en arribar no hi fossin els seus. Ítaca tenia el preu més alt. Era una bona aposta? I el viatge tot just havia començat, encara quedaven tantes batalles, tantes ciutats, tantes aventures, tanta nova gent per conèixer...Semblava impossible conciliar les dues parts d'Ítaca...Perquè Ítaca ho era tot: on anava i d'on venia...


Ítaca. A les noticies del temps va veure una Ithaca petiteta, a l'estat de New York. No va poder evitar-ho, va agafar un autobús de la Greyhound i se n'hi va anar...L'autobús era buit, la carretera era plena de forats, només arribar, en aquella matinada de novembre, va saber que no s'aturaria...El camí a Ítaca li havia ensenyat la dificultat i la màgia del concepte, it was worth...

*********

En aquell Thanksgiving l'elefanta Kavafis es va recordar d'aquesta versió, superficial sí, llavors encara jugava Henrik Larsson... Però segur que Thierry Henry els faria guanyar moltes batalles...

Happy Thanksgiving!!











2 comments:

gabriel pacheco said...

guantes y orejeras, mucho frío, no?.
Siguen los personajes de pies chiquitos.
Saludos prenavideños.

maria j. said...

Hola Gabriel!
pies chiquitos para no hacer demasiado ruido y seguir avanzando...:) Y menos frío del que me gustaría...