ma douce patrie

Kampusch.

En un angle fosc m' imagino un infant, un esbòs d'infant. Sense colors, recollit, esperant, concentrant la seva energia. La solitud és tan gran quan un és tan petit, és una solitud de galàxia, infinita.
Increïble. Em recorda Anthony & the Johnsons. Hope there is someone és la cançó més perturbadora, és un nus de gola constant. Fugim de pensar en aquella foscor en un soterrani perquè no estem preparats. Em pregunto si l'esbòs d'infant podrà sobreviure o si estarà condemnada a un burka lila.

Ser tan bell com un penya-segat celta ha de ser insuportable.
Ser més intel·ligent que la Solitud és el més fascinant, Kampusch.